MESURES PER MILLORAR EL CLIMA DE CENTRE I D'AULA

Un bon clima dependrà de la responsabilitat de tots i cada un dels implicats.

Els mestres que hem realitzat el curs de formació proposam:

1. Mesures per millorar el clima de centre:

• Trobar moments per veure'ns tots.
• Mostrar-nos més com som, amb les nostres capacitats i les nostres carències.
• Apropar-nos més als companys.
• Mostrar les nostres capacitats i les nostres carències.
• Ser respectuós amb els altres i amb les altres opinions.
• Reconèixer la feina dels altres.
• Sabre dir i acceptar quan ens equivocam i quan s'equivoca l'altre.
• Donar les gràcies quan t'ajuden.
• Começar cada curs fent un "reset" de prejudicis.
• Organitzar dinars o sopars, com a mínim, a final de cada trimestre i a final de curs o altres activitats de caràcter lúdic.
• Planificar activitats de centre. Compartir moments en equip i treballar amb objectius comuns. Tenim tantes tasques a fer a nivell individual o de nivell qu eno queda temps per compartir experiències i projectes en grup. Si algunes d'aquestes tasques de nivell no es poden deixar de fer, cercar un temps per a les altres.
• Viure més el procés i no el resultat final.

2. Mesures per millorar el clima d'aula:

• El clima d'aula millora quan hi ha complicitat entre els mestres.
• Programar activitats en equip.
• Millorar l'autoestima dels alumnes, ells saben més del que pensen. Davant una equivocació en el procés d'aprenentatge que  no jutjar ni atacar.
• Els alumnes ens fan de mirall, l'actitud del mestre es reflectirà en el comportament dels alumnes, si jo estic seriosa ells també, si jo estic contenta ells també.
• Activitats més lliures d'autoorganització (algunes normes d'aula no tenen massa sentit pels alumnes). Valorar la iniciativa dels nins per fer coses noves i improvisades.
• Escoltar a les famílies sense jutjar-les i acordar actuacions conjuntes.
• Quan una activitat implica a les famílies tenir clar que l'han entès i que la poden fer.
• Reduir el nombre d'activitats i respectar el ritme de l'aula quan una activitat es engrescadora.
• Consensuar una normativa amb els alumnes, anar revisant aquesta, al llarg del curs i decidint modificacions si es necessari.
• Programar activitats que els alumnes puguin mostrar. Ajudarà a augmentar la seva motivació i la seva responsabilitat.
• Donar més importància a les observacions per conèixer quin lloc ocupa cada alumne dins el grup. El joc simbòlic o racons com a moment de joc i no com a recurs per quan s'ha acabat una fitxa.
• Fer un recull d'activitats on es valora davant els grups d'alumnes els membres de la família de cada un: Projecte protagonista, la història del nostre nom...

Què és la Pedagogia Sistèmica?

Per a definir què és la Pedagogia Sistèmica abans hem de destacar alguns conceptes bàsics:

"Conceptos a tener en cuenta, la teoría general de sistemas (Von Bertalanffy, 1954), la cibernética (Wiener, 1948) y la teoría de la comunicación (Watzlawick, Beavin y Jackson, 1967),  diferentes enfoques evolutivos y estructurales.

De la Teoría General de Sistemas, tomamos la definición de sistema como un conjunto de elementos que interaccionan entre sí, de tal manera que el estado de cada uno de ellos influye sobre los demás. Consideramos los sistemas familiares como abiertos, en el sentido que intercambian energía y se ven influenciados por el exterior. Cada uno de estos elementos ocupa un lugar que no puede ser substituido o excluido sin modificar a todo el sistema (concepto de totalidad). Las relaciones que se establecen en el sistema son recíprocas y no lineales, es decir no siguen la relación causa - efecto, sino que ambas se influyen mutuamente (concepto de circularidad). Por último cabe destacar que un mismo efecto puede responder a distintas causas, un buen conocimiento del sistema familiar nos ayudará a observar esas causas.

De la cibernética, tomamos el concepto de feedback positivo (favorecen acciones entre los miembros del sistema) y feedback negativo (pretenden corregir o extinguir acciones). También tomamos el concepto de homeostasis, como mecanismo por el cual se mantiene el equilibrio en un sistema. Y el concepto de morfogénesis, mediante el cual se crean nuevos mecanismos de crecimiento, superación o supervivencia.

De los conceptos comunicacionales, destacamos que en cualquier sistema es imposible no comunicar, por ejemplo observando el lenguaje no verbal podemos entender el significado del silencio en una situación determinada. Por otra parte se presta atención a lo que decimos, pero tiene aún más importancia el cómo lo decimos o lo expresamos.

A nivel evolutivo, debemos tener en cuenta las fases por las que va pasando el desarrollo del individuo, entender las crisis y los mecanismos que se establecen para superarlas.

A nivel estructural, cada sistema de compone de subsistemas cada uno de ellos con sus límites y sus relaciones particulares de intercambio, orden y jerarquía (padre-madre, hermanos, padres - hijos...)" www.asbaps.com

Presentació i Justificació del projecte.

Durant el curs 2012/2013 el centre participa del projecte de millora de centre "La Pedagogia Sistèmica: una eina per a millorar el clima de centre i d'aula, en el que participen un bon nombre del professorat.

La formació es realitza en  un curs de 30h (20 hores de ponències i 14 de treball en grup)

Els objectius plantejats durant el curs són:

Objectiu general: Donar a conèixer la Pedagogia Sistèmica como una eina per a la millora de la comunicació en els intercanvis que s’estableixen en els centres educatius, per a potenciar un bon clima relacional entre tots els agents implicats (famílies, alumnes, mestres, administració...)

Objectius específics:

·        Treballar aspectes claus per al coneixement d’un mateix i de l’altre, potenciant la comunicació.

·        Aprendre a expressar emocions des de l’autoconeixement.

·        Fomentar l’educació en valors i el respecte cap a les diferències individuals.

·        Donar eines per a la mediació en conflictes, mitjançant la comunicació saludable de cada un dels implicats.